El consell de castella va avaluar l'expulsió en 1619 i va concloure que no havia tingut efectes econòmics per al país. Açò és cert per al regne de Castella, ja que alguns estudiosos del fenomen no han trobat conseqüències econòmiques en els sectors on la població morisca era menys important. De fet, el crebant demogràfic no podia compararse, ni de lluny, al mig milió de víctimes de la gran pesta de 1598-1602, cinc vegades més que el nombre de moriscos expulsats en el dit regne. No obstant això, en el Regne de València va suposar un abandó dels camps i un buit en certs sectors al no poder la població cristiana ocupar el gran espai deixat per la nombrosa població morisca. En efecte, s'estima que en el moment de l'expulsió un 33% dels habitants del Regne de València eren moriscos, i algunes comarques del nord d'Alacant van perdre a pràcticament tota la seua població, que tant en esta com en altres zones va ser necessari reposar amb incentius a la repoblació des d'altres punts d'Espanya."
L'expulsió d'un 4% de la població pot paréixer de poca importància, però cal considerar que la població morisca era una part important de la massa treballadora, perquè no constituïen nobles, gentilhòmens, ni soldats . Per tant, açò va suposar una minva en la recaptació d'impostos, i per a les zones més afectades (Valencia i Aragón) va tindre uns efectes despobladors que van durar dècades i van causar un buit important en l'artesanat, producció de teles, comerç i treballadors del camp. Molts llauradors cristians a més veien com les terres deixades per la població morisca passaven a les mans de la noblesa, la qual pretenia que els llauradors les explotara a canvi d'uns lloguers i condicions abusives per a recuperar els seus 'pérdidas' a curt termini. D'altra banda, l'expulsió va convertir els llauradors moriscos en aliats dels pirates barbarescos que van assaltar les costes mediterrànies espanyoles durant prop d'un segle.
